Les nostres línies pedagògiques
Estratègies d’intervenció educatives
Fem esment a continuació, de les línies pedagògiques de fons de la Fundació Eveho, que emmarquen a nivell genèric i de principis, els projectes de la institució:
Col·laborar en la formació d’adolescents que esdevindran adults, que hauran de pensar i treure conclusions per ells mateixos, que siguin capaços d’establir la seva pròpia escala de valors i que restaran oberts al progrés, ja sigui formatiu, tecnològic o experimental.
Promoure la llibertat i el respecte a la resta de la comunitat, sense fer distinció de races o creences, incidint en totes aquelles iniciatives, que creativament, facin de la convivència una experiència d’estimació i respecte a tot el que ens envolta ja siguin persones, espais, formes de viure o país.
Partir de la necessitat de que aquests nois necessiten ser estimats per poder, en un futur, transmetre amor i estimació, ja que ningú no pot transmetre allò que no ha viscut en la seva pròpia pell, sabent que no tot s’acaba en estimar i respectar els altres, sinó arribant a saber-se fer estimar, demostrant les actituds positives de cada un, potenciant les il·lusions, afanys, el gust per les coses ben fetes i el dret d’opinió de cada un dels membres.
És línia d’actuació fonamental per a la fundació , formar persones el suficientment sensibles com perquè sàpiguen prendre opcions i opinions davant els temes ètics, morals i religiosos que ens envolten i que moltes d’elles assumeixen com a fora del seu abast, precisament per la forma desmesurada en què els estan vivint; parlem de problemes de xenofòbia, drogues, alcohol, religió, violència, maltractaments, ... Cal que aquests nois parteixin de plantejaments propis i personals per tal d’avaluar i afrontar aquests problemes, mostrant sempre actituds que responguin a persones socialment competents.
Promoure experiències positives que s’adaptin a les necessitats específiques dels nois en situació de marginació social. Pretenem donar les eines, tant a nivell de formació com d’adquisició d’hàbits, que permetin que aquest tipus de joves puguin entrar a formar part de la societat.
Hem d´aconseguir amb aquest projecte que esdevingui pels joves no només un habitatge amb tot el que comporta, que ho és; però tambés és un projecte on el jove s’ha de sentir acollit, entès, segur, valorat, acompanyat. I no sen´s pot oblidar en cap moment, a cap dels professionals que hi treballem directe o indirectament amb el jove, que a partir d´aquest moment i pel seu estat de trànsit entre l´adolescència i la joventut, comencen a prendre les primeres decisions de la seva vida per ells mateixos i han de tenir la seguretat que encara que s´equivoquin els hi farem costat.
Hem de seguir el projecte amb algunes de les premises de quan el vàrem començar: el jove ha de gaudir d’un espai acollidor i familiar, amb normes i concens, amb diàleg i participació, amb autocrítica i amb autoestima, amb ganes de compartir i experimentar, amb il.lusió d´aprendre i formar-se, amb pors i amb iniciatives, amb ganes de conèixer a ell mateix i cuidar-se i amb la il.lusió i necessitat de cercar el objectiu de la seva vida i lluitar per poder-ho aconseguir i per això caldrà que l´educador estigui molt pendent d´ell i sàpiga quan i com ha d´intervenir per donar la empenta que li calgui en el moment que li faci falta. Si més no, per aconseguir-ho hem de treballar en equip i en xarxa, amb la flexibilitat que calgui en funció dels canvis que esdevinguin, en funció de la realitat social del moment i de la diversitat del col.lectiu objecte de la nostra intervenció en cada moment.